El vi de Mallorca: identitat i possibilitats

 

En el passat mes de juny vàrem tenir la visita d’un conjunt d’universitaris holandesos per estudiar diversos aspectes del món rural mallorquí. En total ens visitaren uns seixanta estudiants acollits per la Universitat de les Illes Balears. Un grup va dedicar la seva feina a estudiar el vi de Mallorca: Jildou Smit, Jip Siebenheller , Lenne Smeets, Simcha Verweij, Anne Walther. Són alumnes de la Universitat de Wageningen especialitzada en estudiar les potencialitats de la natura per millorar la qualitat de vida.

Durant quatre dies  varen  entrevistar a representants de setze cellers diferents amb els que mantingueren una enquesta semi-estructura amb la intenció de poder respondre als objectius que s’havien mercat en el seu estudi. La seva preocupació era com es pot definir el vi de Mallorca, com es pot posicionar com a marca i com pot incidir en la vida de l’illa.

 

 

 

Com a resultat de les seves enquestes varen establir cinc dilemes sobre els que varen trobar opinions oposades o complementàries entre els bodeguers entrevistats. Sobre produir vi de quantitat/ qualitat: La majoria s’inclina per la qualitat. Per aconseguir-la defensen els cupatges entre varietats autòctones reforçades amb varietats internacionals. Pràctiques respectuoses amb la vinya. Individualitat/ semblança. En aquest dilema troben molta diversitat de resposta. Fer una sola DO de tota l’illa té més defensors que detractors (9 opinions a favor, 6 en contra) Es considera que convé conservar la llibertat de normativa per poder elaborar vins diferents. Els bodeguers són partidaris de mantenir una bona relació entre cellers, posen per davant la cooperació a la competència. Varietats autòctones/ varietats internacionals: Gran diversitat d’opinions. A favor de les autòctones: creixerà la seva demanda en el futur; les varietats locals són úniques; als vins de Mallorca els hi manca definició. A favor de les internacionals: tenen una qualitat més estable. Existeix molt informació sobre aquestes i pots elegir entre els clons més adequats. Les locals no són del gust dels consumidors. Visibilitat /exclusivitat. El dilema entre produir vins més populars o més exclusius es decanta més per aconseguir una bona visibilitat dels vins. Es basen en afirmacions del tipus: el client és qui decideix, presència en moltes activitats de difusió. Les DD.OO:  són massa estrictes i dificulten que  la difusió. Els defensors de l’exclusivitat defensen l’ús de les varietats locals. Posicionar-se per un client determinat. Finalment enfrontaren l’agricultura ecològica amb la industrial. Els cellers tenen diverses  concepcions, n’hi ha que practiquen el cultiu ecològic i, fins i tot, biodinàmic, però d’aquests n’hi ha pocs que estiguin certificats com a tals i manifesten que és una pràctica habitual (22 opinions) Front aquests hi ha defensors de l’agricultura tradicional i  de la introducció de tecnologies adequades per a mantenir la qualitat ( 7 opinions).

L’estudi es conclou amb una sèrie de consideracions sobre la manera d’actuar d’altres regions vitivinícoles i previsions sobre quin pot ésser el futur mallorquí del vi.