L’art al vi

27/12/2020. Orquestra Vivalví. Comunicació: videmallorca@gmail.com

Ho hem afirmat moltes vegades que el vi uneix molts de caires ben diferents: història, ciència, tecnologia, acció humana, cultura en fi!. I un aspecte més és l’art. Art en el sentit de llibertat, de creació, de les possibilitats que ofereix a q,ue cada vinyòvol, cada cellerer, plasmi en els seus raïms i  tipus de vi que elabora la seva imaginació, la seva recerca de la subtilitat. Luis Armero n’és un bon exemple, amb la seva proverbial discreció, gens pagat de sí mateix, va fent la seva obra, els seus vins de gran personalitat. 

Andreu Maimó

Un aspecte important és la presentació dels vins, l’impacte visual que provoca al consumidor com a darrer pont entre productors i consumidors,   i aquí Armero també ha demostrat el seu bon ull  a l’elegir a Andreu Maimó, com a pintor que il·lustra  les seves etiquetes. La tria  és encertada  perquè Maimó inspira la seva obra en la mateixa saba que alimenta els raïms d’Armero, ambdós arrelats en la terra prima i el call vermell dels camps felanitxers i rematada la seva obra en la  calma del celler i  la tranquil·litat del taller de pintura de Maimó  que s’obri cap el món des del jardí de Can Vent. No li cal  sortir d’aquest espai íntim, els seus ulls i cervell van plens del món rural que l’envolta.

Luis Armero explica la història del vi Son Prohens

L’Orquestra Vivalví va estar encantada de degustar l’arròs negre fet per en Maimó maridat amb el vins d’Armero: Son Prohens i Collita de Fruits, dos vins varietals de callet, un rosat i l’altre negre  que manifesten tota l’expressivitat que du aquesta varietat autòctona.

Luis Armero

I com sempre, després del tast, que en aquest cas va ser molt més, els comensals ens disposàrem a recercar quins sons, quines músiques casarien bé amb la festa, quins temes musicals combinarien amb el menjar, el beure i la companyia.Fou Climent qui primer encetà la ronda. “Pel vi negre, digué, jo em decanto per Barbara i la seva cançó L’Aigle noir,  que ens acostà fa anys Maria del Mar Bonet amb el títol de L’Àguila negre. “Pel rosat, afegí, Bruce Springsteen, a través de qualsevol blues del seu darrer disc”. La Pavana de Gabriel Fauré fou el tema que Arànzazu trià per acompanyar musicalment el rosat, en canvi pel vi negre, es decantà per Mozart i la seva ària Voi che sapette de Les noces de Fígaro de Mozart. Una vegada més, la música francesa ens sortí a camí, ja que en Pere cità, per acompanyar el rosat, el segon moviment de la Simfonia en re de Cesar Frank, que en el seu moment fou vista de forma, si més no, curiosa per la crítica francesa.  I com no podia ser d’altra manera, tractant-se d’una reunió en la casa d’un pintor, també esmentà, per arrodonir el gust del negre, els Quadres per a una exposició de Mussorgski, però no en la forma original per a piano, sinó en l’orquestral que signà Maurice Ravel i que és la que tenen en repertori totes les orquestres del món.

Orquestra Vivalví (Arànzazu Miró, Climent Picornell, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar)

Fitxa de tast
Fitxa de tast