Noves varietats autòctones de vinya aprovades: callet negrella, esperó de gall, mancès de tibús (1)

08/12/2020. ABR. Comunicació: videmallorca@gmail.com

D’esquerra a dreta: raïms de les varietats callet negrella, esperó de gall, mancès de tibús

Recentment han estat aprovades tres varietats autòctones de vinya: callet negrella, esperó de gall i mancès de tibús que des d’ara es podran dedicar a vinificació. Pot sorprendre que aquestes varietats de les que hi ha constància escrita a les Balears des de el segle XIX hagin estat aprovades ara, així com d’altres,  i no ho siguin de manera automàtica al tractar-se de varietats que s’han generat a Mallorca. El camí per ser aprovades és llarg i en un altre article comentarem el procés  que ha de seguir cada una d’aquestes varietats per aconseguir que sigui autoritzat el cultiu. Una vegada aprovades, cada consell regulador si ho desitja, les podrà incloure com a varietats protegides i autoritzar la producció de vi a partir dels seus raïms.

Totes les dades d’aquests articles estan extretes del treball de fi de màster fet per Antoni Martorell a la UIB i que posteriorment es va ampliar i publicar en el llibre titulat: Varietats autòctones de vinya de les Illes Balears, del que són autor, JM Escalona, JM Luna, J Bota, C Garau i A Martorell i del que en altres ocasions n’hem parlat en aquesta web. En el presenta article parlam de les referències històriques que existeixen d’aquestes varietats i de les relacions genòmiques que tenen amb altres espècies.

Varietats de vinya de les Illes Balears. JM Escalona, JM Luna, J Bota, C Garau, A Martorell

No es té coneixement de quan es varen generar aquestes varietats ni el mètode que es va emprar. Els pagesos del moment no tenien el costum de descriure les seves tasques, simplement se sap que existien pels comentaris fets per historiadors, viatgers o les memòries de l’administració. La primera llista més completa de les espècies existents fou la de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en la seva obra Die Balearen on cita quasi cinquanta varietats diferents, entre les qual s’inclou l’esperò de gall, però les altres recentment autoritzades no apareixen. Segurament hi ha moltes sinonímies i és possible que el mancès de Tibús hi apareixi amb un altre nom. En els mateixos anys es va crear la Direcció Agronòmica de Balears que va elaborar una llista en la que figuren mancès de tibús i esperó de gall. Aquestes dues varietats desprès de la desfeta de la fil·loxera deixen d’aparèixer a les llistes. Com a curiositat les varietats negres dominants en l’actualitat: callet i manto negre no surten citades fins l’any 1909. Les variatatss ara autoritzades varen seguir plantades, però segurament de manera testimonial per circumstàncies que no es coneixen encara que en podem sospitar el perquè.

Sabem que les varietats autoritzades són autòctones de Mallorca per els estudis de genòmica realitzats. Hi ha dos orígens de varietats, una, molt lligada al llevant espanyol: l’esperó de gall és una hibridació entre hebén i monestrell, i germana de la gorgollassa al tenir els mateixos progenitors. El callet negrella és descendent del giró ros i calop (beba en castellà) i descendents seus són el callet, manto negre, gafarró i batista mallorquina. Del mancès de tibús no es té informació genòmica, però per l’antiguitat de les cites i totes elles referides a Mallorca es pot concloure que és autòctona.