Vi i salut (2). Els orígens de la relació entre vi i salut.

11/01/2020

L’enzim alcohol-deshidrogensasa, ADH

El consum de begudes fermentades i destil·lades es present a totes les civilitzacions: Sumèria, Babilònia, Síria, Palestina, Egipte, Grècia o Roma. I en totes elles sempre hi ha relació entre el consum i la necessitat de moderació. Les notícies més antigues van lligades al mite del diluvi universal i el que passa si es consumeix en excés. El testimoni escrit més antic és el poema sumeri Gilgamesh (3000 anys aC) en el que es relata  la història de l’arca que llavors es repeteix a la Bíblia (600 anys aC) amb la història de Noé. En totes aquestes civilitzacions el vi anava molt més enllà d’una beguda euforitzant, els permetia parlar amb el Déus! (especialment després d’un consum elevat). Els grecs el varen incloure en el pharmakon, compendi de les medicines disponibles en aquell temps. Homer en fa referència a l’Il·líada i l’Odisea. Plató, parla de beure en mesura. Hipòcrates, afirmava que s’havia de subministrar amb mesura en la salut i la malaltia. En el segle XIV, Francesc d’Eixemenis, ens diu que el vi és sanitat d’ànima i de cors. I també ha arribat al refranyer popular: beure amb mesura allarga la vida; un poc de vi fa pair, molt és verí.

Però podem anar més enfora encara. Del vi preocupa la presència de l’alcohol, que pot provocar problemes de salut i socials. Però s’ha d’afirmar que la relació de l’alcohol amb  els organismes ve de molt enfora, l’alcohol és un producte natural que es forma per la fermentació dels sucres presents en els fruits . Això explica que nosaltres, com a resultat de l’evolució, tenguem en el nostre fetge un enzim destinat específicament a degradar l’alcohol: l’alcohol deshidrogenasa (ADH). La seva feina es transformar l’alcohol en un altre producte  útil per el nostre cos. Per tant ’alcohol, per nosaltres no és cap producte estrany, sinó que està lligat a la nostra història com a espècie.  

En resum, el vi és un element més de la nostra cultura i, també, la idea de que s’ha de consumir amb mesura.

Per saber-ne més:

Maguelonne Toussaint-Samat. El aceite, el pan y el vino. Vol. 3. Historia natural y moral de los alimentos. Alianza Editorial, 1991.

Alfred Rexach. Vins i caves. Vol VIII. La cuina catalana. Edicions l’Isard, 2000.

Víctor Pàmies. Refranyer temàtic. http://tematic.dites.cat/2008/02/vi.html Consultat [Desembre 2019]