VINS FRANCESOS, VINS MALLORQUINS

Comparativa entre vins francesos i vins mallorquins, però fets a partir de varietats de raïm franceses: chardonnay, sauvignon blanc, viognier, merlot, syrah i pinot noir. Dins el marc dels tasts organitzats per la DOP Pla i llevant i Vi de la Terra Mallorca. En dies passats s’ha o rganitzat un tast en el que hem comparat vins fets a França, amb vins fets a Mallorca amb les varietats abans esmentades. El tast fou dirigit de manera magistral per dos sommeliers de reconegut prestigi: Daniel Arias, president de l’Associació Balear de Sommeliers i Gabriel Lucas, sommelier campió de Balears dos anys consecutius i subcampió d’Espanya d’enguany. Aquests dos mestres del tast compartiren els seus amplíssims coneixements:  del món del vi amb els assistents. Ens il·lustraren sobre les zones productores dels vins francesos i sobre les característiques organolèptiques dels diversos vins presentats.

D’entrada ens podríem proposar dues preguntes: Els vins mallorquins estan a l’altura dels francesos? I  l’altra: Aquests vins, encara que fets amb varietats foranes, el terroir mallorquí els confereix característiques diferents? No espereu una resposta clara i definitiva a aquestes qüestions. Hi ha tantes opinions com opinadors.

Centrats en el curs. Vàrem aconseguir vins francesos d’un preu similar al dels mallorquins. Ës ben coneguda l’afirmació de que els vins francesos per ésser bons han de ser molt cars. Cert just en part, els cars solen ser bons, però n’hi ha de preu accessible que són molt bons. Aquesta fou la primera elecció dels nostres sommeliers, Arias i Lucas: aconseguir vins de qualitat, però que no fossin de preus astronòmics. Això fou aconseguit, cap d’ells superava els vint euros de venda al públic.

En general s’ha de dir que les varietats franceses estan pensades per un clima més suau que el nostre en que els estius no són calorosos ni tan humits, amb una bona oscil·lació tèrmica de nit i dia i, com és natural, en sòls diferents. Notable l’esforç dels viticultors mallorquins per aconseguir transformar el nostre terroir cap a unes característiques en les quals les varietats franceses de raïm puguin créixer bé. Es tracta de seleccionar molt bé els clons que es planten i realitzar les pràctiques agrícoles adequades pera aconseguir les millors condicions de cultiu.

I els resultats es varen poder comprovar en el tast. Totes les varietats mítiques franceses tenen una bona adaptació als camps mallorquins. Tots els vins tastats eren completament correctes des del punt vist organolèptic: color, aromes, sabor, retro-gust. Com és natural, diferien en els aspectes concrets. Unes persones perferiran uns o els altres, però el nivell de qualitat és perfectament comparable. El chardonnay francès era de Chablis, regió mítica (com totes les franceses) però li donaren rèplica el Llàgrimes Blanques de Can Coleto, totalment similar al Chablis i el Chardonnay Roure d’en Miquel Gelabert. Què hem de dir, si aquest darrer està considerat entre els cinquanta millors del món (I mira que se’n fan!). La suavitat del sauvignon blanc de Sancerre era similar al varietal de Macià Batle i, per acabar el primer dia, la sinfonia explosiva dels viogniers, el francès del conegut elaborador Jean Luc Colombo i el de Can Majoral. Un  empat que precisava successius desempats entre la complaença dels presents.

I què dir dels negres. Tres varietats, tres mites. Merlot, syrah i pinot noir, totes elles tenen vins famosos en el món. L’adaptació del merlot a Mallorca ha estat molt bona, ara és la varietat negra més plantada. Front a un merlot de Burdeus, el seu lloc d’origen, el mallorquí de Son Prim va fer un bon paper, un vi rodó, aromàtic, suau. La syrah, d’origen incert, regne a França a Borgonya, un altre vi del prestigiós Jean Luc Colombo. Vi molt adequat per a fer varietals i bon acompanyant de les varietats autòctones mallorquines. La rèplica fou el Syrah 100% del celler Miquel Oliver. Vos assegur que molts dels que tastaren no distingien el francès del mallorquí. Finalment, la pedra de toc, el mític pinot noir, la varietat del champagne i d’altres mites com Romanée-Conti. Varietat amb fama de ser difícil de cultivar i de vinificar. Es precisa la finura i dedicació a les vinyes de Toni Gelabert per aconseguir que el seu varietal Pinot Noir estigui a l’altura dels francesos.

I al final, podem fer d’opinadors sobre les preguntes inicials. La qualitat dels vins mallorquins fets amb varietats franceses són perfectament comparables als francesos. De tots aquests vins, els francesos tenen mites que són grans vins, però la seva maquinària de màrqueting és perfecta i saben ben bé com influenciar en els mercats. D’això si que n’hem d’aprendre. Més opinable és si, aquestes varietats, les podem considerar com a mallorquines. Les varietats de vinya i tots els organismes es formen a partir del genoma (que és idèntic) i de l’ambient (que és bastant diferent), i la resposta, per tant, queda a l’aire i a mercè dels opinadors. Realment l’important és que s’adaptin bé al nostre terroir i que donin bons vins. Pensau que tots nosaltres, fins i tot els que es sentin més mallorquins, procedim d’altres llocs, un dia vàrem arribar aquí, fa quaranta o mil anys, però és ca nostra i hi estam ben identificats.